miércoles, 19 de noviembre de 2008

El destino de hoy ha sido Hebron, otra ciudad sitiada, en este caso por decenas de controles y asentamientos israelíes. La suerte parece acompañarnos durante estos últimos días. Hoy tuvimos una reunión con un contacto que nos a indicado donde podíamos a tomar unas buenas imágenes. Efectivamente hemos sacado montones de buenas imágenes y por si fuera poco allí mismo hemos conseguido otro contacto que nos a llevado a otro lugar donde hemos sacado otro montón de buenas imágenes.

Hoy para variar un poco dejo una foto que me ha hecho diego mientras buscábamos un lugar donde comer.

8 comentarios:

Anónimo dijo...

CARLOS ME GUSTA MUCHO QUE HAYAS PUESTO ESA FOTO, ASI VEO LA CARA QUE HACES. DILE A DIEGO QUE ESTÁ MUY CHULA
TU MAMÁ QUE TE QUIERE MUCHO

Anónimo dijo...

Ie crack, per acabar menjant en un kebab no feia falta anar tan lluny. Espere que estigues bé i si tens algun problema ens ho fas aplegar.

Sort

Andreu

sayoletaU2 dijo...

Mira-lo ell quina cara d'aventurero! volem vore les fotos xules d'eixes que parles!!!

Anónimo dijo...

Caradura, eixa foto es genial, ya eres tot un professional,tu i el company... Deixa a les alemanes i angleses i fes més fotos que per asi tinguem ganes de vore com esta el percal...jeje...

Cuidat perla i afeitat!jajaja!!
Es broma...com sempre se et trova a faltar...Ciao...!!!

Anónimo dijo...

Tens pinta de fotógrafo del Pulitzer! En previsió del teu èxit, ja s'està formant un club de fans "levantino" q te seguix el rastre en el blog. Je, je. Espere q continueu en la bona ratxa. Cuidat!!

MªJosé

Anónimo dijo...

Tens pinta de fotógrafo del Pulitzer! En previsió del teu èxit, ja s'està formant un club de fans "levantino" q te seguix el rastre en el blog. Je, je. Espere q continueu en la bona ratxa. Cuidat!!

MªJosé

Anónimo dijo...

Carlos avui ens hem quedat esperant notícies teues. El que contes és emocionant i les fotos genials. Un fort abraç de tots nosaltres per a tu i Diego. No feu res perillós que açí us esperem per a celebrar els Nadals.
Besos.

Abuelito-Tomás-Tere y Laura.

Anónimo dijo...

Quan he vist aquesta foto m'he enrecordat, quan et vaig conèixer fa uns quinze anys, agafa't de la mà de ta mare, en uns ullets vius, una careta d'un xiquet de nou anys, que aprecie molt per ser el fill de M.J., i que a hores d'ara m'ha sorprés la foto i com no el treball d'aquesta pàgina del qual he gaudit llegint i veient les fotos. Un abraç anònim